S ’ A l g u e r
La remor dels còdols
en besar l’onada.
La grisor del cel
en pondre’s el Sol.
Feliços passegen
pel camí de ronda.
Ell amb els braços
al nen li fa un bressol.
I jo seient sol aquí
al damunt d’aquesta
pedra.
La meva ment fuig
cercant un altra mon.
Estic seient sol aquí
al damunt d’aquesta
pedra.
I la remor dels còdols
em retorna a aquest mon.